L'etiquetatge dels vins sempre ha generat molta controvèrsia i la procedència és un dels temes més complexos. Per a normalitzar i marcar estàndards de qualitat, hi ha una sèrie de normes a nivell europeu que regulen l'etiquetatge dels vins segons els sistemes de protecció de les Indicacions Geogràfiques.

Des de 2008 la UE ha implantat una nova regulació per als noms geogràfics dels vins inclosa dins de la norma sobre la protecció de les Indicacions Geogràfiques i les Denominacions d'Origen dels productes agrícoles i alimentaris.

En el marc legal actual, els vins de la UE pertanyen a una de les dues categories existents: vins amb Indicació Geogràfica o vins que no en tenen. Dins del conjunt dels vins amb Indicació Geogràfica hi trobem vins amb Denominació d'Origen Protegida (DOP) o amb Indicació Geogràfica Protegida (IGP).

En la normativa comunitària s'estableixen els requisits necessaris per a ambdós tipus de protecció:

- Els vins amb Denominació d'Origen Protegida (DOP) són aquells que la seva qualitat i característiques són essencialment o exclusivament degudes al seu origen geogràfic, amb els seus factors humans i culturals inherents. El 100% del raïm procedeix exclusivament de la zona geogràfica de producció i la seva elaboració es realitza dins de la zona geogràfica. S'obtenen de varietats de raïm Vitis vinifera.

- Els vins amb Indicació Geogràfica Protegida (IGP) posseeixen una qualitat, reputació o altres característiques específiques atribuïbles al seu origen geogràfic. Almenys el 85% del raïm procedeix exclusivament de la zona geogràfica i la seva elaboració es fa a l'àrea geogràfica. S'obtenen de varietats víniques que pertanyen a Vitis vinifera i altres espècies del gènere Vitis.

Com es pot apreciar, les principals diferències entre aquestes dues categories són el percentatge de raïm que ha de pertànyer a la regió d'origen i en l'ús de varietats que no siguin Vitis vinifera.

Per a més informació sobre les denominacions d'origen.