Que el suro es quedi dins de l'ampolla, que es trenqui a trossets o que el vi acabi per terra són situacions que poden passar en la intimitat de la llar però mai a nivell professional.

Tot i que és cert que la majoria dels restaurants no tenen entre la seva plantilla un sommelier, sí que cal que hi hagi, almenys, un cambrer de sala que domini l'art del destapament.

El primer pas per obrir una ampolla és, evidentment, tenir l'eina adequada: un llevataps en aquest cas. Es comercialitzen de diversos tipus: simples, moderns, clàssics, de disseny i fins i tot d'aire comprimit o amb termòmetre incorporat per mesurar la temperatura.

Però per obrir una ampolla els experts i amants del vi es decanten per dos models: (1) El llevataps dels sommeliers i (2) el llevataps tipus papallona. El primer, el llevataps dels sommeliers, s'assembla a una navalla suïssa i va ser patentat per l'alemany Karl Wienke en 1882. Els sommeliers ho recomanen perquè és molt fàcil de portar a la butxaca o a la bossa de mà. A més amb aquest tipus de llevataps no només es pot extreure el suro sinó que també es pot tallar la càpsula de metall. El segon, el llevataps tipus papallona, va ser inventat el 1939 i té dues palanques o ales, una a cada costat del tirabuixó. El seu ús és senzill, mentre es torça el tirabuixó en el suro, les dues ales s'aixequen. Després només queda empènyer les ales cap avall i el suro s'extraurà amb molta facilitat i delicadesa.

El ritual del destapament, a més de treure el suro intacte, inclou (depenent del tipus de vi i moment) certs elements de solemnitat com són el lliurament del suro o servir la primera copa a l'amfitrió perquè faci el tast i aprovi l'ampolla.