El tast del vi és una experiència sensorial que comença amb la vista: cal mirar al vi cara a cara.

En aquesta primera etapa del tast del vi, la sala i la seva ambientació són molt importants. La il·luminació ha de ser natural, per no alterar la percepció de les tonalitats del vi i cal que hi hagi un fons blanc sobre el qual poder inclinar la copa, per poder apreciar la intensitat de color i la seva tonalitat. És important, en aquesta fase, tenir en compte que algunes apreciacions que abans podrien considerar-se com defectes, per exemple la terbolesa, ara cal valorar-les amb més precaució. L'entrada en escena de vins naturals o sense filtrar fa que sigui necessari matisar aquests detalls, especialment quan no afecten a l'aroma ni al gust del vi. Per fer-ne una valoració correcta, cal conèixer l'origen de la terbolesa i la forma d'elaboració del vi.

En la fase visual s’ha d'analitzar tota la informació que el vi ofereix a la vista. Aquestes són les variables a considerar:

La claredat

Actualment és molt fàcil aconseguir que un vi tingui una presència cristal·lina. No obstant això, és cert que excedir-se en la filtració pot alterar les propietats del vi fent-lo més pla i sense interès. Per aquesta raó es pot ser més permissiu en la valoració de la claredat, sobretot si es tracta de sediments en forma de cristalls. Aquests cristalls normalment són deguts a la precipitació de bitartrat potàssic, un compost derivat de l'àcid tartàric present de forma natural en el raïm. També, en vins molt madurs poden precipitar sals d'oxalat càlcic. Aquests cristalls no afecten la percepció olfactiva ni del gust del vi, de manera que no han de considerar-se un defecte. Tot i això, quan l'enterboliment en el vi és a causa d’errades en la conservació o en l'elaboració si que es pot valorar el vi com defectuós. Els dos enterboliments més freqüents són l'enterboliment proteic (excés de calor en la conservació del vi o raïm en mal estat de salut) i el enterboliment fenòlic (excés de xips de roure en la maduració del vi o incorporació al rebregat, de manera accidental, de material vegetal). Ambdós errors alteren el sabor del vi.

La intensitat de color

L'alta intensitat de color ha estat relacionada habitualment amb vins d’alta qualitat i la manca de color amb els vins de menor qualitat, però cal tenir en compte que raïms com la pinot noir i la gamay, donen poc color al vi per la poca pigmentació de les seves pells. Per això, cal confirmar aquesta primera impressió, en la fase gustativa. Segons la intensitat de color els vins es classifiquen en: de capa alta, mitja o baixa. La tècnica més comuna per descobrir-ho és tractar de llegir un text imprès a través de la copa de vi. Si es llegeix amb claredat és de capa baixa, si s'endevinen les lletres, la capa serà mitja i si no es veuen en absolut, el vi és de capa alta.

Tonalitat de color

En aquesta etapa, gràcies al rivet, es pot obtenir informació sobre l'edat de vi. En els vins negres el rivet passa de color violaci a ataronjat a mesura que avança la seva edat. Això és a causa del color blavós dels antocians que en combinar-se amb el vermell del most dóna al vi aquest color morat clar. Amb l'oxidació, els antocians es tornen grocs, fet que dóna el color ataronjat als vins vells. L'estat de vellesa del vi fa que el seu aroma sigui molt pla i oxidat i el seu sabor poc intens. En el cas que un vi tingui rivet ataronjat i no tingui aromes terciaris (tabac, cuirs, etc.), és molt possible que s'hagi oxidat. En els vins blancs secs es recomana mirar el color en la part central, també inclinant la copa sobre un fons blanc. En els vins joves el color varia de groc palla a pràcticament transparent. Els tons més intensos són una mala indicació, llevat que el vi hagi estat sotmès a criança en fusta. Si a més de color intens en un vi jove, s'observen aromes acètics, amb molta probabilitat es tractarà d'un vi oxidat. En vins més vells el color pot variar des de groc mig a groc daurat.

Fluïdesa

La fluïdesa del vi s'aprecia fent cercles amb la base de la copa sobre una superfície plana. El vi passarà per les parets de la copa i algunes gotes hi quedaran adherides formant el que s'anomenen les llàgrimes. El nombre i gruix de les llàgrimes formades, així com la seva velocitat de desplaçament per la paret de la copa, és una indicació de la graduació alcohòlica del vi. No té cap altre interès.

Com pot observar-se, la fase visual no dóna grans indicacions durant el tast del vi, però dóna algunes pistes necessàries per a la resta del tast, com l'edat.