La tradició, el procés natural, els ceps cada vesprada més enllà de la finestra, perquè és el raïm qui ens sosté i a ell li lliurem la nostra passió adolescent i l'ull de qui coneix la perpendicularitat del vi dins l'ampolla. El roure perfumat, el misteri del temps pausat en el ferment, la paciència de les claus a la porta, el celler, el savi que escolta la veu del vi, perquè el criden pel seu nom, Mas Ramoneda. Mas Ramoneda és un celler jove que vol cercar dos llavis per sentir-se cos a la vora d’una copa i assaborir la naturalesa dels seus vins: la noble concepció de la metàfora dins la tina. Hi ha grandesa sempre en la transformació dels conceptes, i la litúrgia del VI és el secret de les roses, la seva bellesa, el seu perfum, la seva aroma, la seva textura, el seu lent món de sabors. Mas Ramoneda vol cercar l'antic valor de l’ambrosia, sovint extingit, i el renova, li dóna la fe dels nous rituals, la força dels rius que guien sàviament les aigües fins al mar. El VI dels seus cellers és una pregària i una heretgia, reconeix la taula i tanca els parèntesis del dubte.